Brigada de neteja

Cada quinze dies, un grup-classe del centre s'encarrega de vigilar que tothom faci un bon ús de les papereres i que llenci el fems allà on toca segons el material. Això es du a terme per assegurar-se de que no es perdi la costum de reciclar i de respectar l'espai de tothom i mantenir-lo net.

Es grups es van rotant de manera que no sempre seran els mateixos qui recullin i facin tocs d'atenció a qui no ho fa bé, sinó que tots es posaran a la pell dels responsables de neteja. 

Ornamentació nadalenca amb materials reciclats.

Tot l'alumnat de primària ha col·laborat en l'el·laboració dels ornaments que decoraran l'escola durant les festes de Nadal, per a l'el·laboració dels ornaments han fet servir només materials reciclats que anaven a ser llançats, com per exemple: ampolles de plàstic, taps, bosses de plàstic, cd's vells, i papers utilitzats.

Reciclem piles

A l'escola tenim un contenidor especial per llençar les piles quan aquestes s'acaben, serveix perquè tothom aprengui a llençar-les allà on toca i no a qualsevol paperera, donat el seu alt nivell de contaminació, si tothom comença a llençar les piles allà on toca, el món somriura una mica més per a tots.

Participació en la Convenció de Centres Ecoambientals

 

Des de que l'escola va decidir participar en la Convenció de Centres Ecoambientals ha obtingut premi cada curs.
El premi consisteix en un diploma per a cada grup-classe que dona l'enhorabona als alumnes per la seva aportació davant la protecció del medi ambient.

Reducció i reutilització dels residus

Com podeu veure, a totes les aules tenim un racó on guardem material reutilitzable, que d'una altre manera hagués estat llançat al fems,  i nosaltres ho utilitzam per diferents activitats com plàstica, etc. D'aquesta manera es promou la reducció i reutilització dels residus

Notícia Eco Ambiental de 3er B

Els alumnes de 3er B varen comentar aquesta notícia eco-ambiental que es una de les activitats proposades per la comissió ambiental que realitza una de les classes de tots els cicles cada dos setmanes.

Durant aquesta activitat varen triar una notícia relacionada amb el projecte que estaven treballant (l'aigua) i desprès de treballar-ho varen anar a explicar tot el que havien après a la resta de les classes i a concienciar a tothom de la importància de la cura del medi. En aquest cas no llençar brossa a l'aigua per no contaminar-la i no matar la fauna marina.

Recollida d'oli

L'escola col·labora amb l'ajuntament en un projecte de reciclatge d'oli i deixallaries que feim servir a casa.
Volen conscienciar a tothom de que és molt dolent pel medi quan avoquem l'oli de cuinar per la pica, donat que es mescla amb l'aigua i desprès es necessita un procés molt més complicat i car per netejar aquesta aigua i deixar-la com abans. Un raig d'oli per la pica embruta molt més que no un raig de qualsevol altre líquid, per això l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha obert un projecte per a conscienciar als ciutadans i a més a més a ajudar-los, posant al seu abast tota la informació que poden necessitar mitjançant publicitat que s'ha repartit pel poble i a l'escola i posant a l'abast dels ciutadans contenidors especials per a la recollida de l'oli utilitzat.

Aquests contenidors estàn situats al carrer que uneix l'escola amb el poble, i són de color taronja.

A l'escola donem exemple

La filosofia de l'escola és que tot allò que pugui ajudar a preservar el medi i a mantenir-lo i deixar de fer-li mal, es fa! Per aquesta raó, els alumnes ja no tenen permès portar els entrepans amb paper d'alumini, sinó que l'hauràn de portar dins una carmanyola, d'aquesta manera ajudam molt al medi, donat que el paper d'alumini és d'un sol ús i la carmanyola pot durar, si es tracta amb cura, més d'un curs.

A més a més, totes les aules disposen de tres papereres, una pel paper, una altra per les restes orgàniques i l'altra pels plàstics o d'altres. 

Desprès, el fem que es troba dins d'aquestes papereres es llença a containers més grans del mateix ús, asegurant'se de que tot el fems que crea l'escola sigui reciclat, menys la paperera orgànica, que és recollida pels alumnes de tercer cicle i s'aprofiten aquestes restes orgàniques per fer compostatge i més tard abonar l'hort. 

Pensam que, amb la participació de tots, es pot fer un món millor, més net, i més respectat.

L'hort

L'hort de l'escola es va fer el curs passat, tota l'escola forma part del seu procés, uns s'encuiden de mantenir-lo, altres de llaurar, altres de plantar, altres de regar i d'altres de recollir.
Encara així, utilitzen un mètode d'organització a l'hort que s’utilitza a les Illes Balears des de fa molts anys i el seu creador va ser Gaspar Caballero de Segovia. Té sis punts bàsics:


1. Parades en crestall
2. No trepitjar
3. Compost
4. Sembra
5. Reg
6. Rotació de cultius cada quatre anys

1. Parades en crestall
Parada: rectangle de terra de 150 cm d’ample i 300 cm de llarg.
Crestall: cobertura de compost que es posa sobre la parada, sense barrejar amb la terra.
S’ha de treure tota l’herba amb l’aixada paral·lela a la superfície.
No farem servir el multicultor perquè tritura el sòl i també els cucs, que ajuden a distribuir els nutrients de la terra
Eines i materials necessaris per fer quatre parades:
cordill, maça, 24 estaques (8 per parada), cinta métrica, rasclet, aixada, 8 sacs de compost de 50 litres (2 per parada), 12 matxembrats (3 per parada) i mesurador de sembra (una fusta de 60 x 10cm). Plantes aromàtiques, p.e. romaní, farigola, calèndoles...

2. No trepitjar
Una vegada construïda la parada no trepitjarem la terra per evitar-ho utilitzarem el passadís interior de 30 cm i un altre, que deixarem entre cada parada de 50 cm.

3. Compost
És una forma senzilla, econòmica i ecològica de tornar a la terra part del que, en algun moment, nosaltres li prenem. Abans de sembrar posarem compost damunt la terra preparada , d’aquesta manera atraurem els cucs i es produirà un moviment de terra de dalt cap a baix.
El prepararem amb un compostador que ens ha deixat l’Ajuntament i que hem situat a la vora de l’hort de primària entre l’ametller i les pomeres. L’omplim amb les deixalles verdes del pati i les restes orgàniques de l’esmorzar de fruita.

4. Sembra
La sembra consisteix en plantar de forma més densa que en els horts tradicionals.
Les plantes necessiten l’espai just per viure. Per això, fem servir una fusta i
unes gràfiques on s’indica l’espai i el tipus d’hortalissa que cal plantar. D’aquesta
manera les fulles de les plantes al créixer es fan ombra les unes a les altres i creen un
microclima, conserven més la humitat del sòl i ens permet estalviar aigua i treball
per mantener netes les parades de males herbes.
Al voltant de l’hort, i entre els matxembrats, sembrem plantes aromàtiques i flors
per atreure als insectes perquè pol·linitzin les plantes.

5. Reg
El sistema de goteig gasta menys aigua i s’obté una humitat més constant i uniforme.

6. Rotació de cultius cada quatre anys
Al variar els vegetals que plantem en una parada cada any, canvien els tipus d’arrels i les seves necessitats nutritives per la qual cosa s’eviten malalties fortes i persistents. Per això tenim les quatre parades i a cada una d’elles hi cultivem un grup de plantes diferents. Aquests grups són:
 Tomàquets, pebrots i albergínies (Solanàcies).
 Pastanagues ,apis (Umbel.líferes) - cebes, porros, alls (Liliàcies).
 Liliàcies Liliàcies Enciams, escaroles (Compostes) - espinacs, bledes (Quenopodiàcies) - carbassons, cogombres (Cucurbitàcies).
 Cols, raves, naps.(Crucíferes) - mongetes, pèsols, faves ( Lleguminoses).

Fases per a la creació de l’hort:

1. Treballar la terra amb una aixada.

S’ha d’estovar la terra més o menys un pam, no girar-la, d’aquesta manera els microorganismes, que viuen en diferents estrats segons la seva naturalesa, no es barregen. Les arrels es treuen molt fàcilment.

2. Rasclar la terra i deixar-la fina.

El rasclet es treballa paral·lelament a la terra.

3. Fer un camí al mig de la parada i posar les rajoles i entremig plantes aromàtiques.

Les mesures de la parada són: 60cm,30cm i 60cm.; la mesura entre les rajoles i les plantes aromàtiques és de 60cm.

4. Posar el compost fins a nivell de les rajoles, més o menys 3 cm.de gruix.

S’anivella amb el rasclet. El compost es renova cada cop que se sembri o planti.

5. Posar palla al voltant de la parada, uns 50cm d’amplada.

6. Sembrar i/o plantar.

Per mesurar les distàncies entre les llavors s’utilitza una fusta de 60 per 10 cm. La fondària on es sembren les llavors és proporcional a la seva mida, p.e. les faves es sembren una mica més fondes que els pèsols; les cols, es planten fondes.

En què consisteix el punt verd?

Aquest apartat va dedicat a la recollita de totes les activitats relacionades amb la cura del medi ambient, com per exemple: reciclatge, recollita selectiva, hort, brigades de neteja, reducció del consum energètic, entre d'altres.
Per al C.P. L'Urgell és molt important la protecció del nostre entorn, de fet, participa cada any en la convocatòria de Centres Ecoambientals.
Aquest centre disposa d'una comissió medi-ambiental formada per la directora Margalida Ferrer, la cap d'estudis Teresa Bisquert, la coordinadora Xisca Amer i cinc mestres que s'encarreguen de dur a terme totes les activitats amb l'ajuda de la resta de l'equip docent.
La idea d'enguany és que d'aquesta comissió també en formin part un alumne de cada grup-classe, que farà la funció de delegar totes les activitats que tenguin a veure amb la defensa o protecció del medi dins de l'escola, així com aportar noves propostes.
Així doncs aquest apartat del bloc recollirà tot el que es vagi treballant a l'escola i es penjarà per a que tothom pugui veure el que s'està fent.

Estem oberts a les vostres propostes per a millorar la protecció del nostre medi i a que comenteu el que s'està duent a terme! Ànims!