dilluns, 6 de desembre de 2010

L'hort










L'hort de l'escola es va fer el curs passat, tota l'escola forma part del seu procés, uns s'encuiden de mantenir-lo, altres de llaurar, altres de plantar, altres de regar i d'altres de recollir.
Encara així, utilitzen un mètode d'organització a l'hort que s’utilitza a les Illes Balears des de fa molts anys i el seu creador va ser Gaspar Caballero de Segovia. Té sis punts bàsics:


1. Parades en crestall
2. No trepitjar
3. Compost
4. Sembra
5. Reg
6. Rotació de cultius cada quatre anys

1. Parades en crestall
Parada: rectangle de terra de 150 cm d’ample i 300 cm de llarg.
Crestall: cobertura de compost que es posa sobre la parada, sense barrejar amb la terra.
S’ha de treure tota l’herba amb l’aixada paral·lela a la superfície.
No farem servir el multicultor perquè tritura el sòl i també els cucs, que ajuden a distribuir els nutrients de la terra
Eines i materials necessaris per fer quatre parades:
cordill, maça, 24 estaques (8 per parada), cinta métrica, rasclet, aixada, 8 sacs de compost de 50 litres (2 per parada), 12 matxembrats (3 per parada) i mesurador de sembra (una fusta de 60 x 10cm). Plantes aromàtiques, p.e. romaní, farigola, calèndoles...
2. No trepitjar
Una vegada construïda la parada no trepitjarem la terra per evitar-ho utilitzarem el passadís interior de 30 cm i un altre, que deixarem entre cada parada de 50 cm.
3. Compost
És una forma senzilla, econòmica i ecològica de tornar a la terra part del que, en algun moment, nosaltres li prenem. Abans de sembrar posarem compost damunt la terra preparada , d’aquesta manera atraurem els cucs i es produirà un moviment de terra de dalt cap a baix.
El prepararem amb un compostador que ens ha deixat l’Ajuntament i que hem situat a la vora de l’hort de primària entre l’ametller i les pomeres. L’omplim amb les deixalles verdes del pati i les restes orgàniques de l’esmorzar de fruita.
4. Sembra
La sembra consisteix en plantar de forma més densa que en els horts tradicionals.
Les plantes necessiten l’espai just per viure. Per això, fem servir una fusta i
unes gràfiques on s’indica l’espai i el tipus d’hortalissa que cal plantar. D’aquesta
manera les fulles de les plantes al créixer es fan ombra les unes a les altres i creen un
microclima, conserven més la humitat del sòl i ens permet estalviar aigua i treball
per mantener netes les parades de males herbes.
Al voltant de l’hort, i entre els matxembrats, sembrem plantes aromàtiques i flors
per atreure als insectes perquè pol·linitzin les plantes.
5. Reg
El sistema de goteig gasta menys aigua i s’obté una humitat més constant i uniforme.
6. Rotació de cultius cada quatre anys
Al variar els vegetals que plantem en una parada cada any, canvien els tipus d’arrels i les seves necessitats nutritives per la qual cosa s’eviten malalties fortes i persistents. Per això tenim les quatre parades i a cada una d’elles hi cultivem un grup de plantes diferents. Aquests grups són:
 Tomàquets, pebrots i albergínies (Solanàcies).
 Pastanagues ,apis (Umbel.líferes) - cebes, porros, alls (Liliàcies).
 Liliàcies Liliàcies Enciams, escaroles (Compostes) - espinacs, bledes (Quenopodiàcies) - carbassons, cogombres (Cucurbitàcies).
 Cols, raves, naps.(Crucíferes) - mongetes, pèsols, faves ( Lleguminoses).
Fases per a la creació de l’hort:
1. Treballar la terra amb una aixada.
S’ha d’estovar la terra més o menys un pam, no girar-la, d’aquesta manera els microorganismes, que viuen en diferents estrats segons la seva naturalesa, no es barregen. Les arrels es treuen molt fàcilment.
2. Rasclar la terra i deixar-la fina.
El rasclet es treballa paral·lelament a la terra.
3. Fer un camí al mig de la parada i posar les rajoles i entremig plantes aromàtiques.
Les mesures de la parada són: 60cm,30cm i 60cm.; la mesura entre les rajoles i les plantes aromàtiques és de 60cm.

4. Posar el compost fins a nivell de les rajoles, més o menys 3 cm.de gruix
.
S’anivella amb el rasclet. El compost es renova cada cop que se sembri o planti.
5. Posar palla al voltant de la parada, uns 50cm d’amplada.

6. Sembrar i/o plantar.
Per mesurar les distàncies entre les llavors s’utilitza una fusta de 60 per 10 cm. La fondària on es sembren les llavors és proporcional a la seva mida, p.e. les faves es sembren una mica més fondes que els pèsols; les cols, es planten fondes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada